Això és el que m'ha dit avui el meu tutor que són quan m'ha donat les notes. Que sóc massa combatent, que protesto massa. I es que si no m'agrada com estan les coses, si una de les coses que menys suporto és el conformisme, perquè m'ha de callar el que jo penso o crec? Pequè no puc defensar jo el que crec lliurement?
"Massa Obrint pas" M'ha dit un amic en conya quan li ho he explicat...
"I massa Maulets" li he dit jo en resporta.
Però és el que hi ha. Jo n'estic farta del conformisme, de que ens portin com a bèns d'un ramat d'ovelles inventant-se modes estrafalàries per fer veure que així sóm diferents. NO!!!
Jo dic no a tot allò que crec que no està bé. L'ensenyament, el nostre gran país imposat que és Espanya ens obliga ara a seguir un model educatiu universitari com el d'Europa capitalista i elitísta que a més estarà mal aplicat i que tanca les portes a tanta i tanta gent que vol accedir a la universitat i tnir una educació de qualitat. Dic no a les grans donacions que el nostre alter cop tan estimat Estat espanyol dóna cada any a una religió com és la catòlica tacada de sang, sent a més un país laic. I dic no als 300 anys d'ocupació d'aquest mateix estat que tant s'omple la boca amb paraules buides de significat i plenes de repressió! Dic no a tots els càstigs desmesurats a aquells que defensen els nostres drets d'una manera PACÍFICA i al poc càstig de totes aquelles agressions per part d'una part de la població que no vol acceptar que hi hagi gent que no se senti espanyola i que pensi diferents a ells i que agredeixen i actúen impunement mentre veuen com les seves expressions violentes i feixistes no són castigades mentre que a tota la resta se'ns imposa una repressió i una criminalització desmesurada.
Així jo escric aquí aquesta cançó del nou disc d'Obrint Pas que a tant poca gent li agrada però que a mi em torna boja per la seva qualitat musical que ha millorat molt i les seves lletres que continuen sent igual de combatens que abans i que a més tenen molt més enginy:
Ara que estic trist
intente recordar
per les carreteres
de la meua soledat
I em torna aquella olor
de pólvora cremant
i el roig de les fogueres
de les nits de Sant Joan!
La festa als carrers
la pluja d´estels
el 25 d´abril
amb un nus als sentiments
L´esperança als ulls
les banderes al vent
i les ganes de viure
de la meua gent
Lluitar, crear
construir poder popular!
Ara que he tornat
refaig els caminars
pels carrers i les places
del lloc on em vaig criar
I em torna a despertar
aquell vell campanar
i el soroll de les traques
muixerangues i gegants
Les velles cançons
les noves emocions
els 25 d´abril
construint les il·lusions!
La vida dins dels punys
la lluita dins la pell
i les ganes de viure
de la meua gent
Lluitar, crear
construir poder popular!
"Massa Obrint pas" M'ha dit un amic en conya quan li ho he explicat...
"I massa Maulets" li he dit jo en resporta.
Però és el que hi ha. Jo n'estic farta del conformisme, de que ens portin com a bèns d'un ramat d'ovelles inventant-se modes estrafalàries per fer veure que així sóm diferents. NO!!!
Jo dic no a tot allò que crec que no està bé. L'ensenyament, el nostre gran país imposat que és Espanya ens obliga ara a seguir un model educatiu universitari com el d'Europa capitalista i elitísta que a més estarà mal aplicat i que tanca les portes a tanta i tanta gent que vol accedir a la universitat i tnir una educació de qualitat. Dic no a les grans donacions que el nostre alter cop tan estimat Estat espanyol dóna cada any a una religió com és la catòlica tacada de sang, sent a més un país laic. I dic no als 300 anys d'ocupació d'aquest mateix estat que tant s'omple la boca amb paraules buides de significat i plenes de repressió! Dic no a tots els càstigs desmesurats a aquells que defensen els nostres drets d'una manera PACÍFICA i al poc càstig de totes aquelles agressions per part d'una part de la població que no vol acceptar que hi hagi gent que no se senti espanyola i que pensi diferents a ells i que agredeixen i actúen impunement mentre veuen com les seves expressions violentes i feixistes no són castigades mentre que a tota la resta se'ns imposa una repressió i una criminalització desmesurada.
Així jo escric aquí aquesta cançó del nou disc d'Obrint Pas que a tant poca gent li agrada però que a mi em torna boja per la seva qualitat musical que ha millorat molt i les seves lletres que continuen sent igual de combatens que abans i que a més tenen molt més enginy:
Ara que estic trist
intente recordar
per les carreteres
de la meua soledat
I em torna aquella olor
de pólvora cremant
i el roig de les fogueres
de les nits de Sant Joan!
La festa als carrers
la pluja d´estels
el 25 d´abril
amb un nus als sentiments
L´esperança als ulls
les banderes al vent
i les ganes de viure
de la meua gent
Lluitar, crear
construir poder popular!
Ara que he tornat
refaig els caminars
pels carrers i les places
del lloc on em vaig criar
I em torna a despertar
aquell vell campanar
i el soroll de les traques
muixerangues i gegants
Les velles cançons
les noves emocions
els 25 d´abril
construint les il·lusions!
La vida dins dels punys
la lluita dins la pell
i les ganes de viure
de la meua gent
Lluitar, crear
construir poder popular!

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada