Fràgil, és el títol d'una cançó que últimament m'inspira moltíssim... Fora de tota la festa, dels estudis i de tot, hi són els amics... aquelles persones que sempre estan al teu costat. Però no aquells als que els hi dius amics però són coneguts de concerts, del l'institut, de festa, no. Sinó aquells que realment, quye realment tens al teu costat sempre. Amb els que de vegades ets injust, però què en faria jo sense ells. Sense els amics pels qui donaria la vida, i que estan sempre al meu costat, sempre.
Tenia ganes de llegir comentaris, ara no en vull cap...no totes les coses necessiten dir-se, sino demostrar-se, i a mi, me les heu demostrat. Valtres sabeu que ho sou aquests amics.
La amiga que ha estat al meu costat tota la vida, tota. Que ens hem aguantat estoicament però amb la que ens hem fet costat durant vuit anys, per a tu va això.
L'amic, l'amic insustituible, el germà gran que sempre hi és, però esclar, amb tots els germans es tenen esbaralles, i tots dos sabem com som l'un i l'altre ;), però saps de sobres que t'estimo i que no necessito cap comentari que ho digui. Perdona que a vegades sigui inaguantable o incoherent, però encara tinc 16! anys, no vull que això canviï, però tots dos sabem el que hi ha dintre, fora de l'edat, no es pot ser perfecte! :D Encara m'agrada ser una adolescent hiperhormonada de tant en tant, a més saps que ara ho necessito, no és el millor moment de la meva vida... Sort, però, que us tinc a valtres.
La germana, la amiga que forma part indivisiblement de la meua vida i de la meua famíliam per, per la qui donaria la vida, i ho saps. Malgrat els pocs anys que fa que et conec, comparat amb els altres, el que ens uneix a naltres és molt diferent. Perque a naltres ens uneix un vincle que fa que sigui tan especial. Saps que sense tu no estaria avui on estic ni com estic. I t'ho dic a tu i no als altres perque se que tu et penses que és al revés que ets tu qui no estaries com estas ara, però no, és mutu. No ho oblidis. T'estimo guapíssima i tots els dies d'aquests dos fantàstics anys que hem viscut juntes, tan a casa teua, com a la meua, com separades, no pensava que els tornaria a viure mai. I tu m'has tornat l'esperança, així com d'altres m'han fet creure una mica més en mi mateixa i adonar-me de com era i el que realment volia ser sense por als altres. Tot el que em viscut, tot, és per a mi com tota una vida viscuda i mai t'ho agrairé prou.
Després ja veniu tots els altres, tots els que amb el vostre granet de sorra m'heu ajudat. L'amic de tooooooooooota, tooooooooooooota la vida que és com un germà petit per mi ;), els amics de música, tots aquells del poble, de càdis, tots els que he conegut i potser si que han marxat. Però tots, tots, heu contribuit a fer-me tal i com sóc. Que potser moltes vegades no m'agrada ser una excèntrica i...com ho va dir...bohèmia. Però en el fons jo no podria ser d'una altra manera.
A tots gràcies, us estimo.
Fràgil tens el cos tant fràgil
que em fa por tenir-te a prop
tocar la teva pell tan suau i fràgil,
dolça com la mel.
Avui ningú no vol moure el cap
tothom es fixa en tu
avui la llum s´apaga més tard.
Fràgil tens el cor tan fràgil
perdo el cap per estar amb tu
abraçar-te i dir a tothom
que ets la cosa més fràgil
que sucumbeix el món.
TU ETS LA LLUM DINS DEL MEU COR
LA SAL QUE EM RENTA ELS MALS RECORDS
TU ETS LA LLUM
DINS DEL MEU CORLA LLUM.
Fràgil tens el cos tant fràgil
tot un món per descobrir
mil vides, mil raons
per seguir sent tan fràgil
com la rosa, el vent.
Avui ningú no vol moure el cap
tothom es fixa amb tu
avui la llum s´apaga més tard.
Fràgil tens el cos tan fràgil
que em fa por tenir-te a prop
tocar la teva pell tan suau i fràgil, dolça com la mel.
Tu ets la llum dins del meu cor
la sal que em renta els mals records
tu ets la llum dins del meu cor
la sal que em renta els mals records.
Tu ets la llum, tu ets la sal
tu ets la meva aspirina
que em cura el mal de cap.
Sé que escric massa... però també parlo massa jejeje. I es que valtres sou la persona d'aquesta cançó... mentre no sigui capaç d'estimar a una persona tant que vulga estar amb ella en tot moment, com s'ha demostrat, i no deixi de ser, com em van dir també, un refotut "esperit lliure" a valtres us donaré tot el meu suport i tot el meu amor. Quina muntanya de cursilades... hauré de deixar de escoltar la cançó aquesta...
If I was your vampire...! jejeje ;)
Natural, com els vampirs;) un petó a tots! Salut!
Tenia ganes de llegir comentaris, ara no en vull cap...no totes les coses necessiten dir-se, sino demostrar-se, i a mi, me les heu demostrat. Valtres sabeu que ho sou aquests amics.
La amiga que ha estat al meu costat tota la vida, tota. Que ens hem aguantat estoicament però amb la que ens hem fet costat durant vuit anys, per a tu va això.
L'amic, l'amic insustituible, el germà gran que sempre hi és, però esclar, amb tots els germans es tenen esbaralles, i tots dos sabem com som l'un i l'altre ;), però saps de sobres que t'estimo i que no necessito cap comentari que ho digui. Perdona que a vegades sigui inaguantable o incoherent, però encara tinc 16! anys, no vull que això canviï, però tots dos sabem el que hi ha dintre, fora de l'edat, no es pot ser perfecte! :D Encara m'agrada ser una adolescent hiperhormonada de tant en tant, a més saps que ara ho necessito, no és el millor moment de la meva vida... Sort, però, que us tinc a valtres.
La germana, la amiga que forma part indivisiblement de la meua vida i de la meua famíliam per, per la qui donaria la vida, i ho saps. Malgrat els pocs anys que fa que et conec, comparat amb els altres, el que ens uneix a naltres és molt diferent. Perque a naltres ens uneix un vincle que fa que sigui tan especial. Saps que sense tu no estaria avui on estic ni com estic. I t'ho dic a tu i no als altres perque se que tu et penses que és al revés que ets tu qui no estaries com estas ara, però no, és mutu. No ho oblidis. T'estimo guapíssima i tots els dies d'aquests dos fantàstics anys que hem viscut juntes, tan a casa teua, com a la meua, com separades, no pensava que els tornaria a viure mai. I tu m'has tornat l'esperança, així com d'altres m'han fet creure una mica més en mi mateixa i adonar-me de com era i el que realment volia ser sense por als altres. Tot el que em viscut, tot, és per a mi com tota una vida viscuda i mai t'ho agrairé prou.
Després ja veniu tots els altres, tots els que amb el vostre granet de sorra m'heu ajudat. L'amic de tooooooooooota, tooooooooooooota la vida que és com un germà petit per mi ;), els amics de música, tots aquells del poble, de càdis, tots els que he conegut i potser si que han marxat. Però tots, tots, heu contribuit a fer-me tal i com sóc. Que potser moltes vegades no m'agrada ser una excèntrica i...com ho va dir...bohèmia. Però en el fons jo no podria ser d'una altra manera.
A tots gràcies, us estimo.
Fràgil tens el cos tant fràgil
que em fa por tenir-te a prop
tocar la teva pell tan suau i fràgil,
dolça com la mel.
Avui ningú no vol moure el cap
tothom es fixa en tu
avui la llum s´apaga més tard.
Fràgil tens el cor tan fràgil
perdo el cap per estar amb tu
abraçar-te i dir a tothom
que ets la cosa més fràgil
que sucumbeix el món.
TU ETS LA LLUM DINS DEL MEU COR
LA SAL QUE EM RENTA ELS MALS RECORDS
TU ETS LA LLUM
DINS DEL MEU CORLA LLUM.
Fràgil tens el cos tant fràgil
tot un món per descobrir
mil vides, mil raons
per seguir sent tan fràgil
com la rosa, el vent.
Avui ningú no vol moure el cap
tothom es fixa amb tu
avui la llum s´apaga més tard.
Fràgil tens el cos tan fràgil
que em fa por tenir-te a prop
tocar la teva pell tan suau i fràgil, dolça com la mel.
Tu ets la llum dins del meu cor
la sal que em renta els mals records
tu ets la llum dins del meu cor
la sal que em renta els mals records.
Tu ets la llum, tu ets la sal
tu ets la meva aspirina
que em cura el mal de cap.
Sé que escric massa... però també parlo massa jejeje. I es que valtres sou la persona d'aquesta cançó... mentre no sigui capaç d'estimar a una persona tant que vulga estar amb ella en tot moment, com s'ha demostrat, i no deixi de ser, com em van dir també, un refotut "esperit lliure" a valtres us donaré tot el meu suport i tot el meu amor. Quina muntanya de cursilades... hauré de deixar de escoltar la cançó aquesta...
If I was your vampire...! jejeje ;)
Natural, com els vampirs;) un petó a tots! Salut!

2 comentaris:
If I was your vampire...
(8)
...i wouldnt love you more than i do.
Un plaer fer-te de guarda-espatlles, aquell dia i sempre que faci falta ;)
Només per veure't el somriure i tant feliç, val la pena.
M'ho vai passar molt bé, em de repetir, strombera!! I la próxima, aconseguire'm un petó del cantant ;)
Truca'm, preciosa!
Muakitets!
Publica un comentari a l'entrada