lila

Porta pintats els cabells
i uns pantalons vermells
Sempre amb les mans
carregades d´anells.
Duu el dibuix d´un estel
tatuat a la pell.

Té clar què vol i què sent
sempre notant el rebuig de la gent.
Busca allò que no es pot fer vell,
ni comprar-se amb diners.

Viu tan intensament;
Si convé es va aturant,
disfrutant cada instant,
no té por de res.

Creu només allò que veu.
Allò que pensa ha de dir
defensant-ho a morir.
No té massa amics...

El temps l´ha fet així

Lila, tot el que duus dintre.
Lila, tota tu ets vida.
Lila, fràgil com el vidre.

Somia sota els estels.
De dia es guia pels seus sentiments.
Tot de records diferents
porta ple el seu fardell

Vol no aturar el seu vol,
anar contracorrent,
viure sempre el moment,
córrer més que el vent...

Sempre ha estat diferent

Lila, tot el que duus dintre.
Lila, tota tu ets vida.
Lila, fràgil com el vidre.

Quan vai sentir aquesta cançó per primera vegada, en una etapa de la meua vida molt diferent a la de ara, m'hi vai sentir molt identificada, i encara m'hi sento!!!

Api, us deixo aquí que aquesta nit tenim festa de cumple i fiestorra!!!!!!!!!!!!!