dilluns, 17 de desembre del 2007

Quan somrius

Arriba nadal i no puc evitar contagiar-me per la màgia del nadal. Però la màgia autèntica, no la màgia del consumisme desenfrenat, de les topicades, res de tot això. La màgia dels amics, de la família; aquella màgia, potser per a molts estúpida, que el meu pare amb tota la seva il·lusió del món em va inculcar. Perque durant el nadal es continuen morint nens, ho sé. Però és aquesta la part important del nadal. La part que ens ensenya a valorar el que tenim, la excusa perfecta per reunin-se tots, al voltant d'una taula i parlar i riure, perque per a mi aquest nadal serà molt especial... perque el meu germà tornarà a seure a taula amb naltres, amb mi, ma mare, mun pare...tots junts. Perque a part de les grans desgràcies del món, també naltres tenim les nostres petites desgràcies, i quan aquestes se solucionen i podem tornar a estar tots junts contents, per naltres és el millor que hi ha. I aquest nadal jo el recordaré per molts anys i m'he n'alegro de que existeixi.
El nadal pot ser, si ho volem, molt més que una data consumista i religiosa. Pot ser l'excusa per veuren's tots, per quedar amb els amics, per tenir el moment de demostrar com estimes a les persones que t'envolten, a part de totes les petites demostracions que fas al llarg de l'any.
A mi el nadal m'agrada!
I el que més m'agrada del nadal és veure les cares dels nens feliços, que encara no saben el que és el món, veure'm a mi feliça que encara no sé com és el món del ser adult i que vull aprofitar els moments amb els que estimo i que aquestes dates me'n donen l'oportunitat.
Jo m'emociono i em sento feliç cada any que vai amb la banda a tocar a la cavalcada. Abans a la d'algun poble perdut a la muntanya, ara al barri de Sant Martí de BCN. I veure des de la carrossa que hem decorat amb tots els companys de la banda, la cara dels nens feliços, emocionats, que amb la mirada ja t'agraeixen que estiguis allà, la cara que posen quan els hi tires caramels... Aquesta és la màgia del nadal. Aquesta precisament.
Només cal que tots pensem una mica més en tota la gent del món que no pot celebrar el nadal o cap de les seves festes tradicionals perque la pobresa, la fam o les guerres els hi prenen la felicitat, la il·lusió i els recursos. És cert que és molt difícil canviar el món des d'avaix de la gran piràmide que ens han imposat, però entre tots podem fer, amb el nostre granet de sorra, que els altres puguin tenir les mateixes possibilitats que naltres. Per mi, el nadal, és una de les èpoques en que més recordo la gent del món, i el que em mou a ajudar-les amb els meus granets de sorra quan en tinc la oportunitat.
M'és igual el que penseu de tot el que he escrit. Jo hi crec en el nadal. M'és igual que penseu que sóc una cumba o una "charlatana", se me'n fum! A mi m'agrada el nadal!!!!!
Només cal que fem que cada dia sigui nadal per a tothom...
Ara que la nit sa fet mes llarga
Ara que les fulles ballen dances al raco
Ara que els carrers estan de festa
Avui que la fred du tants records
Ara que sobren les paraules
Ara que el vent bufa tan fort
Avui que no fa falta veuret ni tan sols parlar
per saber que estas al meu costat.

Es nadal al meu cor
quan somrius content de veurem
quan la nit es fa mes freda
quan t'abraçes el meu cos

I les llums de colors
m'iluminen nit i dia
les encens amb el somriure
quan em parles am el cor

Es el buit que deixes quan t'aixecas
Es el buit que es fa a casa quan no hi ha ningu
son petits detalls tot el que em qeda
Com queda al jersei un cabell llarg.

Vas dir que mai mes tornaries
El tems pacient ha anat passant
Qui havia de dir que avui estaries esperant
que ens trobessim junts al teu costat.

Es nadal al teu cor
quan somric content de veure't
Quan la nit es fa mes neta
quan m'abraço al teu cos
i les llums de colors
m'iluminen nit i dia
les encen el teu somriure
quan et parlo am el cor.