un somni complert!!!!

per fi!!!!!!

per fi he aconseguit complir un alter petit gran somni de la mea vida, i poc a poc es van eliminant de la llista:

Anar a Heuskal-Herria!!!!

En aquesta primera ocasió es va tractar del Kobeta Sonic realitzat a Bilbo al que vaig anar amb l'Omar!!!

I res, poc dormir, molts concerts, MOLT CAMINAR!!!! I conéixer gent nova que sempre està prou bé!!!!

Ah! I aprendre un poquet d'euskera!!!!! Res quatre paraules, però suficients per quedar bé i sobreviure!!!

Va ser l'obertura de l'estiu i ara només em resta dir una cosa més:

"oju que vinc!!!!!!"

un altre any que se'n va...

Bé, avui toca fer recompte d'aqust curs que ha passat...

Ahir va ser la festa de final de curs de 2n de Batxillerat i, reflectint el que han estat aquests sis anys a l'institut, l festa va tenir moments bons, moments dolents, moments d'estres, moments d'alegria, de nostalgia... I no penso admetre mai que justament ara, tal i com han anat les coses, no vull que s'acabi tot...

No ho penso admetre...!!! jejeje

Aquest curs, doncs, va començar fluixet... Un mica agobiat i distret... Però poc a poc es van anar resolen tots els entrebacs que sorgien i es va anar animant tot una mica...

No sé com ordenar les coses, em venen així totes de cop... Els records que es barrejen de les persones que m'han fet costat tot el curs, que m'han aguanta, que m'han escoltat i aconsellat, amb les qu he passat hores estudiant i xerran... Fins i tot filosofant!

Sip, aquest curs a donat per molt! Ara fins i tot tenim la nostra pròpia filosofia i manera d'entendrea les persones i a les nostres relacions amb la resta del món... eh Irene? ;)

Gràcies maca...

Encara recordo amb tot detall la remullada que ens vam fer en ple octubre a la millor platja del món (després de la Caleta de Càdiz) en roba interior!!!!, amb l'airet fresquet de tardor i l'Escala de fons... Mai ho oblidaré, va marcar uns inicis vertaderament...

I les hores del pati fent un café??? Quia llàstima que et quedessis a mig camí Anna... I gràcies Guio per ser-hi sempre, totes les hores del pati davant d'un café, una coca-cola o fins i tot una til·la!!! Qui no recorda el dia que vaig presentar el treball de recerca lo histèrica que estava???

jajajajajaja

Això si, el que va marcar un abans i un despés en MAJÚSCULES... va ser... va que segur que totes ho sabeu!!!

jejeje

MADRID!!!

I tant... Recordeu?

L'anada ambels alumnes pr una banda i els profes per l'altre... Aquell metro (del qual no en faré cap valoració:P) els museus... I la nit!

Quina nit eh noies... I gràcies un cop més a tu Cristina, smpre present malgrat la història que hem viscut tu i jo a l'institut al llarg d'aquests sis anys... Però les persones canvien i jome n'alegro d'haver-te tornat a trobar i forjar aquesta nova amistat més forta i més sincera que mai...

Doncs si, aquella nit va marcar història i mai la oblidaré... Qui, en el fons, fons, fons del seu cor, no desitj viure una nit com l nostra? "Una nit americana"??

jejeje

De confessions, riures, xafardeig!!! jejejeje

Sara, Mireia, Eva, us vaig conèxier aquell dia i mai ho oblidaré va ser fantàstic.

Irene, Cristina aquella nit la nostra amistat i confiança s van fer més fortes.

Guio, Anna tot i que vam esar juntes poquet, les nostres stones també van servir per saber que entre nosaltres hi havia una amistat que sobrepassava els piques i els malentessos i que ens podiem tenir total confiança i estima tant en els mals moments com en els bons...

Cosa que han corroborat les nostres nits de borratxera que en seran moltes més!!!

Bé, i ara???

Ara ens espera el pitjor... El que marcarà el nostre futur, però com durant tot el curs, ens farem costat fins al final!

El nostre objectiu...?

EMPÚRIES!!!

jajajajajaja

Us estimo!!!

labios compartidos...

Es poden viure dos idilis sabent a més que ambdós poden ser correspostos?

Es poden volguer uns llabis però desitjar un altre cor?

Poden somiar-se nits de lluna plena i estrelles, i tardes plujoses i fredes?

Com triar entre la seguretat i el misteri?

Com diu un bonica cançó:

La vida és bonica però, a vegades, complicada.

Ja és fosc com sempre

quan surts a meditar

vius massa de pressa

per perdre´t aquests detalls.

Sotmès com sempre

a aquella pressió constant

el temps se´t menja

i res no ho pot evitar.

Sé que aquella estona és màgica per mi

res pot ser impossible si jo ho veig.

Sempre necessites

allò que no tens mai

quan més ho desitges

és quan et fa més mal.

Encara que sempre

ho tiris tot endavant

una por et domina

quan veus on t´estàs ficant.

Sé que aquella estona és màgica per mi

res pot ser impossible si jo ho veig.

Però,

sé que aquella estona és màgica per mi

res pot ser impossible si jo ho veig!

Sé que aquella estona va ser màgica per mi, i res ni ningú me la podrà fer oblidar, ni amb altres bones estones, i amb dolentes, perque va ser especial i màgica per a mi...

Res pot ser impossible si jo ho veig... Si tu ho veus...

el pont dels desitjos...

Hi havia una vegada un pont. Un pont molt especial que concedia els desitjos que hom tenia. Però vet aquí que el fet que fos especial residia en que els concedia sense que es desitjessin conscientment, sinó que aquells desitjos que s'amagaven al fons del cor de les persones i que no s'atrevien a desitjar o demanar en veu alta perque els creien impossibles, ell els concedia.

D'aquest pont en deien el Pont de Maig. Era un pont molt, molt llarg que abarcava quatre dies i quatre nits i que poc a poc a base de casualitats feia a les persones que el disfrutaven, alegrement i amb ganes de festeta, més felices.

A mi el Pont de Maig m'ha concedit un pont de dolçes trobades i meravelloses casualitats que han endolcit cada minut del camí que recorre de banda a banda el pont. Ha alleugerit els moments agres del camí i ha fet feliç tots els instants en que els desitjos s'han acomplert, fent del Pont de Maig un pont agredolç (perque no fa meravelles i és inevitable que petites coses surtin malament) però que m'ha regalat un somriure pel que queda de curs:

Una setmana!!!!

Salut a tots!!! I que el Pont de Maig hagi acomplert els vostres somnis com ho ha fet amb els meus desitjos...

the force fight with you!

Bones a tothom!!!
Bé, avui em disposo a escriure una oda. Una oda a aquella gent que després de tants anys vivint un existència mediocre, solitària i renegada de la societat, ha fet que torni a somriure cada matí quan em dirigeixo cap a les quatre parets que em tindran engarjolada durant sis hores, 360 minuts o 21600 segons, que ve a ser el mateix jejeje.

Si, si. És tot vritat. Entre els que heu fet d'aquell infern un petit lloc millor on riure, passar's-ho bé, ser una lloca, però no perdre mai la personalitat i les ganes de fer coses pel que, a més, valtres em valoreu. I els que imposen reptes se ne'n foten...

Ara feu que em sapigui greu (Una mica no us penseu:P) que precisament aquest any l'institut s'acabi i haguem de seguir camins diferents sense haver tingut l'oportunitat de coneixens millor!!!

Però vaja, que el temps que ens queda l'hem d'aprofitar al màxim per passar-nos-ho de puta mare! I almenys això se'ns quedarà per sempre!!!

Petons a tots! I que la força us acompanyi! O com dirien els nostres estimats avantpassats: valerete (que tingueu salut!)

La playa estaba desierta,
el mar bañaba tu piel,
cantando con mi guitarra
para ti, María Isabel.

En la arena escribí tu nombre
y luego yo lo borré
para que nadie pisara
tu nombre, María Isabel.

Coge tu sombrero y póntelo,
vamos a la playa, calienta el sol.
Chi ri bi ri bi po po pom pom,
chi ri bi ri bi po po pom pom,
chi ri bi ri bi po po pom pom,
chi ri bi ri bi po po pom pom.

La luna fue caminando
junta a las olas del mar,
tenia celos de tus ojos
y tu forma de mirar.

Coge tu sombrero y póntelo…

aquesta nit ho donaria tot per tu!!!

Aprofitar tots els instants com si fossin els últims que hagués de viure... No dixar escapar cap oportunitat, anar a per totes... Aquests sempre han sigut els meus valors.

Lluitar pel que crec, pel que penso, pel que estimo... Aquests han estat els meus ideals.

No tenir prejudicis, no jutjar a ningú abans de conèixe'l, no preocupar-me pel que pensessin els demés, ser com jo vull ser... Aquesta ha estat la meva manera de ser.

Perseguir els meus somnis... El meu repte.

I avui? Tot això i més.

Demà? Ves a saber què.

Somiar no és un crim. Lluitar pel que un vol, encara que només sigui per un moment, tampoc.


No sé com dir-te que em crema ja massa l´espera,
sobren paraules, mirades, cerveses i festa.
Veig llum als teus ulls que són foscos,color de la nit,
i són ells els que em diuen el que els teus llavis no em saben dir.

No vull prometre, ni vull comprometre els teus somnis,
pro les coses no són tal com les imagines,
hi ha cops que tu sents una força t´estira, i t´envas.

El passat és ple, i el futur és buit
no hi ha res que passi si jo no ho escric
només vull que ser teu per aquesta nit
i néixer al teu costat demà al matí.

Diuen que cada nou dia, és una nova vida
que la llum del matí guarirà aquesta nova ferida
i les coses seran com van ser unes vides abans.
Perqué no seré jo qui manegui el destí,
que tu creus que a la fi, vas trobar-te amb el teu marit.

I és que jo no entenc, perqué tanta gent
dels desitjos sen fan somnis, però no s´atrebeix.
Potser cert que hi ha cops en que jo mateix,
no goso a fer el que faig, aquesta nit!

Però el passat és ple i el futur és buit
i les coses no passan, si no les escric.
Només vull que ser teu per aquesta nit
i néixer el teu costat demà al matí
i néixer el teu costat, aquesta nit!

*Aquesta cançó ho diu tot...*

a l'atzar agraeixo tres dons:

haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.

I el trèvol atzur de ser tres voltes rebel!

la baixada d'Orfeu als inferns...

Després d'un cap de setmana prou mogudet, entre morir-me estudiant vuit hores seguides i sortir de festa amb els amics... i desfer alguna que altra expectació (que ja tocava!!! que es vegui qui mana aquí) igual que Orfeu, en unes hores baixaré des de Barraco amb la meua Burjúla dorada als inferns dels simulacres de selectivitat, per trobar ves a saber tu què...

juas juas juas juas

Cada dia estic més friki i això sense saber-ho... sí, sí, això del segon de batxillerat i els exàmens i ara els simulacres de sele m'estan matant... i les fades i els follets que m'acompanyen també... jejeje

No res... que diria tantes coses... que tinc tantes coses afegades per a dir al món... Però ara, de moment, només us dic aixó:

Cau el sol, serè i trist

Sortirà de nou i em trobaràs aquí

Cau el son, l'etern crim

Tots els trens que ja has perdut

s'allunyen en la nit

Ja no et vull sentir plorar

per tots els dies que se'n van

No sempre per sempre fort

però jo ho intento ara

Vull ser-ho ara, ser fort com el mar

Cau el sol, seré i viu

Neixerà de nou i em trobareu aquí

Cau el dol, l'etern crim

cel rogent, demà pluja o vent

Avui estem tots vius

ja no em queden més raons

Per explicar el que fem al món

Només se que hem de ser forts

però m'és difícil ara

Fer-ho ara

fondre'ns amb el mar...

Aaaaaaaa.......

corren paraules q no s'esborren...

Bones gent!!!

Un altre cap de setmana de puta mare després d'una altra setmana fatídica! xD

Amb clarobscurs, molt obscurs i prou clars, el cap de setmana va començar amb un divendres molt estressant, molt però molt frustrant i al final molt i molt fosc i aigualit per un xàfec d'aquells que fan història... Però, imprevisiblement, van aparèixer els dos salvadors que apareixen en tots els contes de fades, en totes les bones històries, en tots els bons contes i totes les bones realitats d'aquesta vida de merda, en la que em van teure de la meva pròpia frustració i ajudats per una fada que va compartir amb mi el dia de dissabte em van treure a jugar per la nit pels boscos encantats i les cavernes dels nans, després d'haver ordenat els annals de la Comarca. On vam conèixer un vell faune que, com tots els faunes, ens va fer riure i divertir; i que ens va deixar embriagats amb els seus beuratges màgics... Després un dia nou... Primer fent dissabte a "Bolsón Cerrado" amb els efectes pòstums del beuratge del vell faune i després salvada un altre cop per un dels curiosos follets amb el que vam anar a una trobada dels nostres bells amics els elfs sindarin que ens van convidar a tastar els seus menjars típics i deliciosos acompanyats d'un concert de música folky amb tastets dels millors èxits de la nostra "Comarca", després xerrameca pels descosits i trobada amb els amics follets al complet...!

Resultat: agafar el llitet a les nou de la nit per anar al país de les llumenetes a somiar amb un món de realitat que s'acosta al món de fantasia en el que em trobo.

(Els meus follets) jejeje.

Salut! I que els vostres somnis es faiguin relitat!!!

si tots els findes fossin com aquest...

Bones gent! Doncs, si, aquest finde ha estat de puta mare!!!
1.- Quedada per sopar i còctels divendres nit amb BCN's colla, amb espaguetis a la matinada i caipiroskas al Frankie!
2.- Assaig amb la banda dissabte al matí.
3.- Concert amb la Júlia a Llinars del Vallès amb dos grups del lloc i Betagarri i Strombers. Borratxera i festa amb una gent molt maca de Sant Vicenç dels Horts.
4.- Matí de diumenge de dormir la mona i tarda amb els amics.
Total, que millor no podria haver anat... o bé... potser si, però això és un tema a part!jejeje
A més, he aconseguit una baqueta de Betagarri i el Ferran de Strombers ens va dedicar al grup, el RIUDEROCK, la cancó de la Calle Caramelo!!! La millor cançó del món!!! A més d'una estoneta de xarrera amb ell!jejeje
Ara el que queden són agulletes, moltíssima son i un mun de coses per estudiar, però a canvi ja tinc un somriure per aguantar tota la setmana! jeje. Una setmaneta que es presenta enfeinada però prometedora!
Un petó per a tots!!!

Yo conozco una chiquilla
de esas que quitan el sueño
con tan sólo una mirada
me regala miles de besos.

Como odio las despedidas
si algún día la vuelvo a ver.
Será para secuestrarla y llevármela lejos,
lejos muy lejos.

Ella vive en la calle de los sueños,
ella vive en la calle de los versos.
En la calle caramelo, número 20,
en la calle caramelo, segundo A,
en la calle caramelo, donde crece la noche
en la calle caramelo.
Del centro de la Habana es mi nena!

Aunque estés lejos muy lejos
cada noche te puedo oír.
Diciéndole a la luna
que te mueres por mi.
Que te mueres por mi,
que te mueres por mi.
Y haces que me sienta
el hombre más feliz.

Ella vive en la calle de los sueños
Ella vive en la calle de los versos
En la calle caramelo, número 20…

Yo soy un hombre de calle,
y tú la reina del baile,
tú tienes son son son,
tus caderas tienen son son son
y antes de morirme quiero
echar mil versos del alma.

Donde crece la noche,
la calle de tus sueños,
la calle caramelo


Diuen que Sant Vicenç dels horts no està tan lluny de Barcelona... Però jo t'he continuat trobant a faltar...jejeje

P.D. Mira que perdre el tren a les 6 de la matinada!!! :P:P:P Sort que vem tenir bona companyia!!

sleeping in my car...

I'll tell you what I've done

I'll tell you what I'll do

Been driving all nite

just to get close to you

Baby Babe - I'm moving so fast

You'd better come on.

The moon is alright

The freeway's heading south

My heart is going Boom!

There's a strange taste in my mouth

Baby Babe - I'm moving real fast

So try to hold on

Try to hold on!

Sleeping in my car - I will undress you

Sleeping in my car - I will caress you

Staying in the back seat of my car making up.

So come out tonight

I'll take you for a ride

This steamy ol' wagon

The radio is getting wild

Baby Babe - we're moving so fast

I try to hang on

Try to hang on!

Sleeping in my car - I will undress you

Sleeping in my car - I will caress you

Staying in the back seat of my car making love, oh yea!

Sleeping in my car - I will possess you

Sleeping in my car - certainly bless you

Laying in the back seat of my car making up.

The night is so pretty and so young

The night is so pretty and so young
So very young...

Sleeping in my car - I will undress you

Sleeping in my car - I will caress you

Staying in the back seat of my car making love to you.

Sleeping in my car - I will possess you

Sleeping in my car - certainly bless you

Laying in the back seat of my car making up.

I will undress you

I will undress you.

The night is so pretty and so young.

Aquesta cançó la vaig descobrir per casualitat fa uns dies, i des d'aleshores que l'escolto i no deixa de suggerir-me i recordar-me coses, però la més important d'elles: que em sembla fantàstic que això ho canti una dona, si senyor.

I voldria dir moltes més coses... Però no em surten. Així que aquí us deixo!

Escolteu-la, salut!

P.D. Dibuix brutal fet per la meua amiga Cristina :P!!! Una mica prima la noia... però ho passarem per alt ja que és el seu estil! Però vaja, que és una artista!!!!

oxigen...

oxigen és el que tots em doneu estant al meu costat! un somriure cada matí que fa que llevar-se valgui la pena i que dormir sigui aborrit.

tot el que fai, lo molt que em queixo de lo enfeinada que estic... tot cuento!!! No canviaria re del que fai per re del món, re! m'omple l'institut, tot i que m'esgota; m'omple la música, on es presenten nous reptes que penso afrontar; nous reptes que es presenten també en altres àmbits de la mea vida, molts sabeu quins són i els compartiu i els altres em recolzeu per assolir-los.

Superar-me? No és tan com això... Aprofitar el temps i fer el que realment vull i defensar el que crec.

ser tal i com vull ser, sense importar-me qui em pugui jutjar, viure la vida a la meua manera sense fer mal a ningú, sense tenir por del què diran, del què pensaran, tan se me'n fot. Però tot això gràcies a valtres que em doneu l'oxigen per omplir els pulmons i fer un atre pas endavant. Per tornar a agafar l'aire un atre cop. Per continuar avançant...

M´agradaria trobar-me dins l´aire

que respires per un moment.

M´agradaria trepitjar a terra en ferm

i tu al meu costat

El meu reflex dins dels teus ulls

buits com aparadors.

I el silenci ens trenca,

m´agradaria poder fer-ho millor..

I reboto i no et trobo a prop

Tu sempre has esperat a

alguna senyal observant rere la finestra

Jo no et puc ensenyar els colors del mar,

al teu davant tens la porta oberta.

Voldria dir-te tantes coses

però per mi mai tens un moment

Persegueixo els nostres somnis

i a tu t´és indiferent.

Tantes mentides i tantes històries

i em sembla que no saps qui sóc.

I el silenci ens trenca,

m´agradaria ser molt millor.

I no et trobo enlloc

Tu sempre esperat

alguna senyal observant rere la finestra

Jo no et puc ensenyar els colors del mar,

al teu davant tens la porta oberta.

He recordat el vell far de vuit braços,

no vam dormir i vam parlar fins veure el sol.

On puc trobar un nou camí rere els teus passos?

Vull una altra nit per poder dir tot el que sento.

Tu sempre esperat

alguna senyal observant rere la finestra

Jo no et puc ensenyar els colors del mar,

al teu davant tens la porta oberta.

Dilluns no existeixes,

dimarts despertes,

i estem junts fins a dimecres.

Dijous veus la llum,

ja ve divendres,

de festa,dissabte i diumenge.

Tu sempre esperat

alguna senyal observant rere la finestra

Jo no et puc ensenyar els colors del mar,

al teu davant tens la porta oberta.

neo neo neo feo!!!

jejejeje.

Mítica frase de la Nani que passarà a la posteritat dels 24 alumnes de 2n de Batxillerat Humanístic que la setmana passada vem estar a Marid de viatge!!!

Aquesta és la frase del vietge a Madrid crec jo. Aquesta, l'horribilus, -a, -um i alguna més que se m'escapa!! jejeje

Bueno, després de 23 hores sense dormir, de dormir només cinc hores, d'estar desperts 19 hores més i de pedre l'avió i passar la nit a la T4 de l'aeroport de Madrid fins les 8h del matí, amb la pallissa de caminar i fer fitxes d'obres d'art i a sobre encara vem lligar, cerc que puc afirmar que aquest vietge ja marcat un abans i un després, no noies??

jejeje

Ara, jo he de dir que m'ho he pasasat de puta mare, que mai hagués dit que el viatge aniria com a anat: nous amics, cotilleo, riures i crits! I molt menjar!!! jejeje Ha estat prou bé, si sinyor! Ara toca pasan-se totes les fotos, que jo en tinc 200!!!!

Apa noies! Molt estudiar i a disfrutar els caps de setmana!! ;-)

Salut!

nena, quedem-nos aquí al club tonight!!!

Que grans que són els Gossos!!! Per favor!!!! jejejeje. Apa, us dixo amb el baby only you!

Va arribar d´enlloc, plena de vida i de nous colors
va arribar d´enlloc, en els nostres móns.

Jo estava sol al local
tocant la guitarra quan va seure al costat.
Em va dir que bé que ho fas
deixa-m´ho tocar.

Jo que sóc una mica tallat
al terra vaig mirar
i mentre m´estirava al sofà
ella em deia tu, només tu.

Sé que era divendres,
sortia del "Río" perquè estava cansat
quan un cotxe va parar i ella va baixar.

Acompanya´m a donar el volt
que avui jo em trobo sol,
dins del cotxe vam fer de tot
i ella em deia tu, només tu.

Baby only you, it´s only you,
baby only you, it´s only you.

Entro a la classe clapat,
m´assec al darrere per poder dormir,
ella s´asseu al al costat
i jo ja vaig trempar.

La faldilla s´anava pujant
i jo estava al·lucinant,
i mentre m´agafava la mà
ella em deia tu, només tu.

Estava en un banc assegut
els aires m´estaven tornant a flipar.
La vaig veure passar
i em va assenyalar.

Acompanya´m a donar el volt
que avui et trobo sol,
ella em deia tu, només tu.

Baby only you, it´s only you,
baby only you, it´s only you.


Vull cantar-te això mentre estem tots sols i ben apartadets de tot el món... I vull que tu m'ho cantis ben fluixet mentre em vas acaronant... Per allà aquells volts, enmig de la muntanya.

que bo que està el quesito de matinada!!!

És la frase d'aquest dissabte per a tots els que sapigueu de què va jejeje.
Un carnaval de puta mare si sinyor!!!! I qui deia que Calaf era aburrit???!!!:P :P
I després de mesos esperant... Ja era hora que ens trobèssim!!!! En teniem ganes ja tots junts!!! jejeje.
En fi, resum:
Festa gran, borraxera enorme i diversió pels descosits!!! Amics, no amics... jejeje de tot un poc!!!

Apa gent! Salut! I a disfrutar!

Que bones que estem amb les disfresses Susa!!! jajaja Així de tremendes q ha anat el finde com ha anat!!!

De puta mare!!!!

P.D. He aprés a anar en moto!!!!

inspiració...

Avui estic inspirada... li he escrit a gent que és molt important per mi, molt. Però aquesta va per tots valtres!! Tots els que em coneixeu i sabeu com sóc!!!

Per valtres:

Un llarg camí, no hi ha drecera
no es fa tan llarg si algú t'espera
un altre cop la mateixa pedra
i les sensació de donar voltes a un cercle.
Agafa'm, agfa'm la mà
vull tornar-ho a provar
vul fer mal a "l'aprés"
o després de la nit saltem
No et puc prometre res is vens amb mi
només que no et deixaré a mig camí
ens esforcem per fer del viatge un laberint
crec que aquest món, no està fer per a mi.
Pareu el món, que aquí jo baixo
pareu el món, que jo ja passo
Pareu el món, que aquí jo baixo
que pari el món, que pari el món...
Pareu el món, que pari el món ...
Pareu el món, que aquí jo baixo
Pareu el món que jo ja passo,
que pari el món.
Pareu el món, que aquí jo baixo
que pari el joc, que pari el joc.

amb tu, laia, no caic mai...

Que t'enrecordes de les nostres xerrades telefòniques a les 12 o la una de la nit? Com m'asseia a la finestra de l'habitació i mirava tot Barcelona, sentint-me més ben acompanyada que ningú...

Les notres converses dels dies de campana, tan les teves de solfeig com de les primeres hores d'institut, o quan arribàvem tard a orquestra!!!

Bons records oi? Què se n'ha fet de tots aquells instants, que eren nostres, teus i meus... i que em perdut amb els anys... Amb prou feines ara tenim cinc minuts a la setmana per parlar...

Després de deu anys sient amigues... després de deu anys estant juntes, explicant-nos-ho tot, per diaris, per telèfon. Després de enfadan-se i fer les paus, de retreurens coses i d'agraïr-les... Jo no he caigut mai perque t'he tingut al meu costat... Ho sé.

I sapiguis que mai res ens separarà. Per molt lluny que vagi. Per molt lluny a on em portin els somnis... Sempre hi seràs tu.

És molt fort aguantar una amistat durant 10 anys. Per sobre d'escoles, instituts, músiques. Saber que quan vulga et puc trucar i explcart-ho tot que no passarà res... Saber que pots comptar amb mi sempre que ho vulguis.

Saber que ets l'única persona al món que ho sap tot, tot de mi. TOT. Que es diu ràpid però no es fa tant com diuen.

Això, Laia, això val més que mil paraules... més que mil amics, més que mil paratges, més que tots els quilòmetres que sabem que ens acabaran separant al final...

Però pensa... que no hi ha poru quilòmetres al món que ens puguin separar, ni proutes persones, ni prous mals... ni tan sols la mort.

Pensa que tot i no compartir el dia a dia, tu ets part ja de la meua sang... Hi ha poques persones a la meua vida com tu, n'hi ha moltes a les que estimo, totes en aquest blog i moltes que m'en dixo! Però saps que les importants sou poques i tu estas entre elles.

Amb tu, Laia, amb tu jo no he caigut mai.



Gràcies. T'estimo.



Quina mà d'anys que fa d'això oi? I sembla que fos ahir... jejeje
Sé que no em perdonaràs que hagi pujat aquesta foto... Però m'agrada. :)

Na nit maca... Somia

- - bLaNc I nEgRe - -

Tu ja ho vas dir... naltres som blanc i negre.

BLANC I NEGRE

El q no ho té una, ho té l'altra i a la inversa... Dos pols que ens complementem i ens equilibrem per fer la unió pefecta.

Com dir-te tot el que em passa pel cap quan penso en tu... tots els records... totes les emocions...

L'alegria i la por a perdre't...

Ets la meua mitja taronja...

El zipi per al zape...

l'Asterix per l'Obèlix...

jejeje (tu ja saps de què va això...)

Espero que aquest finde que ens veiguem després de tant temps sigui de puta mare... que ho serà!! I estarem que ti cagues desfrassades de fades ja vuràs!!!

Hi ha racons que

em porten sempre,

vells records

del que he viscut.

N’hi ha que no semblen el que eren,

uns no hi són

i uns s’han perdut.

Són memòries plenes de tendresa

de nòvies i amics

que em van donar amor.

Alguns són mortsi

alguns són plens de vida.

I els he estimat

amb tot el cor.

Però de totes les persones,

no n’hi ha cap

semblant a tu.

I és que fas que l’enyorança

perdi força

si et miro als ulls.

Tinc molt clarque mai perdré l’afecte

per coses i gent

que em van fer el que sóc.

I tot i que sovint pensaré amb elles,

t’estimo a tu

amb tot el cor.

Tinc molt clar que mai perdré l’afecte

per coses i gent

que em van fer el que sóc.

I tot i que sovint

pensaré amb elles,

t’estimo a tu

amb tot el cor.

T’estimo a tu amb tot el cor...

Mereixeu una entrada!!!

A valtres, aquests nous amics amb els que m'he creuat i que cada dia estic més segura que no els canviaria per res del món.

Cantar-li a l'Ebre, que ens faiguin fora de la plaça Sant Jaume a les dues de la nit per cantar rumbeta bona, emborratxan-se a les 11 de la nit... Tot això només és el principi!!!

Un petonas a tots!!!

Salut!

el far del sud...

Mai m'hagués imaginat que en els llocs on menys m'ho pensava faria amics, i que entre nosaltres seria tan important conèixens i teninse confiança.

He trobat amics que no m'esperava, he trobat persones al llarg dels meus 17 anys que han estat al meu costat. I encara els trobo. Ara en trobo de nous. I sento que els tinc al meu costat si els necessito. I sé que els tinc.

Potser us necessito massa... Més del que us penseu i més del que jo em penso... Però aquí hi sou, i per això sou tant important per mi.

La va trobar a una sala mig buida,

buscant un somni, fugint del dolor.

Entrant pels ulls va sentir mil espurnes,

Aquella història va canviar-li el món.

Va perdreu tot, la partida i la vida,

Cada ciutat li esmicolava el cor,

Només el far de sud ella es mira,

Segueix la flama fins que res no es mou.

I empeny el sol tant bruna,

tant forta i prohibida

I es descorda la brusa,

el seu cos un somriure viu.

Et donaria amor si poguessis tornar-me’n

Et donaria amor si ens poguéssim mirar

Et donaria el món si poguessis parlar-me

Ho donaria tot si et pogués estimar.

Tantes nits va pagar per tenir-la

Tantes excuses per anar tot sol,

Però cada cop amb un plor la perdia,

La llum s´apaga quant la sort es pon.

I el seu record s´estima en ciutats adormides,

I somnia fins l´alba el seu far sense vida trist.

Et donaria amor....

Tremolant poc a poc surt del cine,

Sessió de nit avui ja és l´últim dia,

S´endú el cartell, arriba casa i l´espia,

L´habitació es transforma en un mon nou.

I li escriu cent mil cartes de busca en viatge,

I el seu centre s´escapa perd l´ordre i la casa.

I apaga el sol tant bruna, tant forta i prohibida

I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu.

Ho donaria tot, si pogués estimar...

FELIÇ ANY NOU

Hem tancat un any inolvidable. Ple de somnis complerts, d'alegries, de tristeses... Però sobretot de molt amics als que he tingut al costat en tot moment, cadascún per al que tocava.

Per això us vull desitjar:

FELIÇ ANY NOU 2008!!!! Que sigueu tan o més feliços que al 2007!!!!