el far del sud...

Mai m'hagués imaginat que en els llocs on menys m'ho pensava faria amics, i que entre nosaltres seria tan important conèixens i teninse confiança.

He trobat amics que no m'esperava, he trobat persones al llarg dels meus 17 anys que han estat al meu costat. I encara els trobo. Ara en trobo de nous. I sento que els tinc al meu costat si els necessito. I sé que els tinc.

Potser us necessito massa... Més del que us penseu i més del que jo em penso... Però aquí hi sou, i per això sou tant important per mi.

La va trobar a una sala mig buida,

buscant un somni, fugint del dolor.

Entrant pels ulls va sentir mil espurnes,

Aquella història va canviar-li el món.

Va perdreu tot, la partida i la vida,

Cada ciutat li esmicolava el cor,

Només el far de sud ella es mira,

Segueix la flama fins que res no es mou.

I empeny el sol tant bruna,

tant forta i prohibida

I es descorda la brusa,

el seu cos un somriure viu.

Et donaria amor si poguessis tornar-me’n

Et donaria amor si ens poguéssim mirar

Et donaria el món si poguessis parlar-me

Ho donaria tot si et pogués estimar.

Tantes nits va pagar per tenir-la

Tantes excuses per anar tot sol,

Però cada cop amb un plor la perdia,

La llum s´apaga quant la sort es pon.

I el seu record s´estima en ciutats adormides,

I somnia fins l´alba el seu far sense vida trist.

Et donaria amor....

Tremolant poc a poc surt del cine,

Sessió de nit avui ja és l´últim dia,

S´endú el cartell, arriba casa i l´espia,

L´habitació es transforma en un mon nou.

I li escriu cent mil cartes de busca en viatge,

I el seu centre s´escapa perd l´ordre i la casa.

I apaga el sol tant bruna, tant forta i prohibida

I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu.

Ho donaria tot, si pogués estimar...