oxigen...

oxigen és el que tots em doneu estant al meu costat! un somriure cada matí que fa que llevar-se valgui la pena i que dormir sigui aborrit.

tot el que fai, lo molt que em queixo de lo enfeinada que estic... tot cuento!!! No canviaria re del que fai per re del món, re! m'omple l'institut, tot i que m'esgota; m'omple la música, on es presenten nous reptes que penso afrontar; nous reptes que es presenten també en altres àmbits de la mea vida, molts sabeu quins són i els compartiu i els altres em recolzeu per assolir-los.

Superar-me? No és tan com això... Aprofitar el temps i fer el que realment vull i defensar el que crec.

ser tal i com vull ser, sense importar-me qui em pugui jutjar, viure la vida a la meua manera sense fer mal a ningú, sense tenir por del què diran, del què pensaran, tan se me'n fot. Però tot això gràcies a valtres que em doneu l'oxigen per omplir els pulmons i fer un atre pas endavant. Per tornar a agafar l'aire un atre cop. Per continuar avançant...

M´agradaria trobar-me dins l´aire

que respires per un moment.

M´agradaria trepitjar a terra en ferm

i tu al meu costat

El meu reflex dins dels teus ulls

buits com aparadors.

I el silenci ens trenca,

m´agradaria poder fer-ho millor..

I reboto i no et trobo a prop

Tu sempre has esperat a

alguna senyal observant rere la finestra

Jo no et puc ensenyar els colors del mar,

al teu davant tens la porta oberta.

Voldria dir-te tantes coses

però per mi mai tens un moment

Persegueixo els nostres somnis

i a tu t´és indiferent.

Tantes mentides i tantes històries

i em sembla que no saps qui sóc.

I el silenci ens trenca,

m´agradaria ser molt millor.

I no et trobo enlloc

Tu sempre esperat

alguna senyal observant rere la finestra

Jo no et puc ensenyar els colors del mar,

al teu davant tens la porta oberta.

He recordat el vell far de vuit braços,

no vam dormir i vam parlar fins veure el sol.

On puc trobar un nou camí rere els teus passos?

Vull una altra nit per poder dir tot el que sento.

Tu sempre esperat

alguna senyal observant rere la finestra

Jo no et puc ensenyar els colors del mar,

al teu davant tens la porta oberta.

Dilluns no existeixes,

dimarts despertes,

i estem junts fins a dimecres.

Dijous veus la llum,

ja ve divendres,

de festa,dissabte i diumenge.

Tu sempre esperat

alguna senyal observant rere la finestra

Jo no et puc ensenyar els colors del mar,

al teu davant tens la porta oberta.