the force fight with you!

Bones a tothom!!!
Bé, avui em disposo a escriure una oda. Una oda a aquella gent que després de tants anys vivint un existència mediocre, solitària i renegada de la societat, ha fet que torni a somriure cada matí quan em dirigeixo cap a les quatre parets que em tindran engarjolada durant sis hores, 360 minuts o 21600 segons, que ve a ser el mateix jejeje.

Si, si. És tot vritat. Entre els que heu fet d'aquell infern un petit lloc millor on riure, passar's-ho bé, ser una lloca, però no perdre mai la personalitat i les ganes de fer coses pel que, a més, valtres em valoreu. I els que imposen reptes se ne'n foten...

Ara feu que em sapigui greu (Una mica no us penseu:P) que precisament aquest any l'institut s'acabi i haguem de seguir camins diferents sense haver tingut l'oportunitat de coneixens millor!!!

Però vaja, que el temps que ens queda l'hem d'aprofitar al màxim per passar-nos-ho de puta mare! I almenys això se'ns quedarà per sempre!!!

Petons a tots! I que la força us acompanyi! O com dirien els nostres estimats avantpassats: valerete (que tingueu salut!)

La playa estaba desierta,
el mar bañaba tu piel,
cantando con mi guitarra
para ti, María Isabel.

En la arena escribí tu nombre
y luego yo lo borré
para que nadie pisara
tu nombre, María Isabel.

Coge tu sombrero y póntelo,
vamos a la playa, calienta el sol.
Chi ri bi ri bi po po pom pom,
chi ri bi ri bi po po pom pom,
chi ri bi ri bi po po pom pom,
chi ri bi ri bi po po pom pom.

La luna fue caminando
junta a las olas del mar,
tenia celos de tus ojos
y tu forma de mirar.

Coge tu sombrero y póntelo…