dimecres, 21 de maig del 2008

un altre any que se'n va...


Bé, avui toca fer recompte d'aqust curs que ha passat...

Ahir va ser la festa de final de curs de 2n de Batxillerat i, reflectint el que han estat aquests sis anys a l'institut, l festa va tenir moments bons, moments dolents, moments d'estres, moments d'alegria, de nostalgia... I no penso admetre mai que justament ara, tal i com han anat les coses, no vull que s'acabi tot...

No ho penso admetre...!!! jejeje

Aquest curs, doncs, va començar fluixet... Un mica agobiat i distret... Però poc a poc es van anar resolen tots els entrebacs que sorgien i es va anar animant tot una mica...

No sé com ordenar les coses, em venen així totes de cop... Els records que es barrejen de les persones que m'han fet costat tot el curs, que m'han aguanta, que m'han escoltat i aconsellat, amb les qu he passat hores estudiant i xerran... Fins i tot filosofant!

Sip, aquest curs a donat per molt! Ara fins i tot tenim la nostra pròpia filosofia i manera d'entendrea les persones i a les nostres relacions amb la resta del món... eh Irene? ;)

Gràcies maca...

Encara recordo amb tot detall la remullada que ens vam fer en ple octubre a la millor platja del món (després de la Caleta de Càdiz) en roba interior!!!!, amb l'airet fresquet de tardor i l'Escala de fons... Mai ho oblidaré, va marcar uns inicis vertaderament...

I les hores del pati fent un café??? Quia llàstima que et quedessis a mig camí Anna... I gràcies Guio per ser-hi sempre, totes les hores del pati davant d'un café, una coca-cola o fins i tot una til·la!!! Qui no recorda el dia que vaig presentar el treball de recerca lo histèrica que estava???

jajajajajaja

Això si, el que va marcar un abans i un despés en MAJÚSCULES... va ser... va que segur que totes ho sabeu!!!

jejeje

MADRID!!!

I tant... Recordeu?

L'anada ambels alumnes pr una banda i els profes per l'altre... Aquell metro (del qual no en faré cap valoració:P) els museus... I la nit!

Quina nit eh noies... I gràcies un cop més a tu Cristina, smpre present malgrat la història que hem viscut tu i jo a l'institut al llarg d'aquests sis anys... Però les persones canvien i jome n'alegro d'haver-te tornat a trobar i forjar aquesta nova amistat més forta i més sincera que mai...

Doncs si, aquella nit va marcar història i mai la oblidaré... Qui, en el fons, fons, fons del seu cor, no desitj viure una nit com l nostra? "Una nit americana"??

jejeje

De confessions, riures, xafardeig!!! jejejeje

Sara, Mireia, Eva, us vaig conèxier aquell dia i mai ho oblidaré va ser fantàstic.

Irene, Cristina aquella nit la nostra amistat i confiança s van fer més fortes.

Guio, Anna tot i que vam esar juntes poquet, les nostres stones també van servir per saber que entre nosaltres hi havia una amistat que sobrepassava els piques i els malentessos i que ens podiem tenir total confiança i estima tant en els mals moments com en els bons...

Cosa que han corroborat les nostres nits de borratxera que en seran moltes més!!!

Bé, i ara???

Ara ens espera el pitjor... El que marcarà el nostre futur, però com durant tot el curs, ens farem costat fins al final!

El nostre objectiu...?

EMPÚRIES!!!

jajajajajaja

Us estimo!!!

diumenge, 11 de maig del 2008

labios compartidos...

Es poden viure dos idilis sabent a més que ambdós poden ser correspostos?

Es poden volguer uns llabis però desitjar un altre cor?

Poden somiar-se nits de lluna plena i estrelles, i tardes plujoses i fredes?

Com triar entre la seguretat i el misteri?

Com diu un bonica cançó:

La vida és bonica però, a vegades, complicada.


Ja és fosc com sempre
quan surts a meditar
vius massa de pressa
per perdre´t aquests detalls.
Sotmès com sempre
a aquella pressió constant
el temps se´t menja
i res no ho pot evitar.

Sé que aquella estona és màgica per mi
res pot ser impossible si jo ho veig.

Sempre necessites
allò que no tens mai
quan més ho desitges
és quan et fa més mal.

Encara que sempre
ho tiris tot endavant
una por et domina
quan veus on t´estàs ficant.

Sé que aquella estona és màgica per mi
res pot ser impossible si jo ho veig.

Però,
sé que aquella estona és màgica per mi
res pot ser impossible si jo ho veig!



Sé que aquella estona va ser màgica per mi, i res ni ningú me la podrà fer oblidar, ni amb altres bones estones, i amb dolentes, perque va ser especial i màgica per a mi...





Res pot ser impossible si jo ho veig... Si tu ho veus...

diumenge, 4 de maig del 2008

el pont dels desitjos...


Hi havia una vegada un pont. Un pont molt especial que concedia els desitjos que hom tenia. Però vet aquí que el fet que fos especial residia en que els concedia sense que es desitjessin conscientment, sinó que aquells desitjos que s'amagaven al fons del cor de les persones i que no s'atrevien a desitjar o demanar en veu alta perque els creien impossibles, ell els concedia.

D'aquest pont en deien el Pont de Maig. Era un pont molt, molt llarg que abarcava quatre dies i quatre nits i que poc a poc a base de casualitats feia a les persones que el disfrutaven, alegrement i amb ganes de festeta, més felices.

A mi el Pont de Maig m'ha concedit un pont de dolçes trobades i meravelloses casualitats que han endolcit cada minut del camí que recorre de banda a banda el pont. Ha alleugerit els moments agres del camí i ha fet feliç tots els instants en que els desitjos s'han acomplert, fent del Pont de Maig un pont agredolç (perque no fa meravelles i és inevitable que petites coses surtin malament) però que m'ha regalat un somriure pel que queda de curs:


Una setmana!!!!


Salut a tots!!! I que el Pont de Maig hagi acomplert els vostres somnis com ho ha fet amb els meus desitjos...