el pont dels desitjos...

Hi havia una vegada un pont. Un pont molt especial que concedia els desitjos que hom tenia. Però vet aquí que el fet que fos especial residia en que els concedia sense que es desitjessin conscientment, sinó que aquells desitjos que s'amagaven al fons del cor de les persones i que no s'atrevien a desitjar o demanar en veu alta perque els creien impossibles, ell els concedia.

D'aquest pont en deien el Pont de Maig. Era un pont molt, molt llarg que abarcava quatre dies i quatre nits i que poc a poc a base de casualitats feia a les persones que el disfrutaven, alegrement i amb ganes de festeta, més felices.

A mi el Pont de Maig m'ha concedit un pont de dolçes trobades i meravelloses casualitats que han endolcit cada minut del camí que recorre de banda a banda el pont. Ha alleugerit els moments agres del camí i ha fet feliç tots els instants en que els desitjos s'han acomplert, fent del Pont de Maig un pont agredolç (perque no fa meravelles i és inevitable que petites coses surtin malament) però que m'ha regalat un somriure pel que queda de curs:

Una setmana!!!!

Salut a tots!!! I que el Pont de Maig hagi acomplert els vostres somnis com ho ha fet amb els meus desitjos...