dimecres, 26 de març del 2008

aquesta nit ho donaria tot per tu!!!

Aprofitar tots els instants com si fossin els últims que hagués de viure... No dixar escapar cap oportunitat, anar a per totes... Aquests sempre han sigut els meus valors.

Lluitar pel que crec, pel que penso, pel que estimo... Aquests han estat els meus ideals.

No tenir prejudicis, no jutjar a ningú abans de conèixe'l, no preocupar-me pel que pensessin els demés, ser com jo vull ser... Aquesta ha estat la meva manera de ser.

Perseguir els meus somnis... El meu repte.

I avui? Tot això i més.

Demà? Ves a saber què.

Somiar no és un crim. Lluitar pel que un vol, encara que només sigui per un moment, tampoc.


No sé com dir-te que em crema ja massa l´espera,
sobren paraules, mirades, cerveses i festa.
Veig llum als teus ulls que són foscos,color de la nit,
i són ells els que em diuen el que els teus llavis no em saben dir.

No vull prometre, ni vull comprometre els teus somnis,
pro les coses no són tal com les imagines,
hi ha cops que tu sents una força t´estira, i t´envas.

El passat és ple, i el futur és buit
no hi ha res que passi si jo no ho escric
només vull que ser teu per aquesta nit
i néixer al teu costat demà al matí.

Diuen que cada nou dia, és una nova vida
que la llum del matí guarirà aquesta nova ferida
i les coses seran com van ser unes vides abans.
Perqué no seré jo qui manegui el destí,
que tu creus que a la fi, vas trobar-te amb el teu marit.

I és que jo no entenc, perqué tanta gent
dels desitjos sen fan somnis, però no s´atrebeix.
Potser cert que hi ha cops en que jo mateix,
no goso a fer el que faig, aquesta nit!

Però el passat és ple i el futur és buit
i les coses no passan, si no les escric.
Només vull que ser teu per aquesta nit
i néixer el teu costat demà al matí
i néixer el teu costat, aquesta nit!

*Aquesta cançó ho diu tot...*

dissabte, 15 de març del 2008

a l'atzar agraeixo tres dons:

haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.

I el trèvol atzur de ser tres voltes rebel!

dilluns, 10 de març del 2008

la baixada d'Orfeu als inferns...

Després d'un cap de setmana prou mogudet, entre morir-me estudiant vuit hores seguides i sortir de festa amb els amics... i desfer alguna que altra expectació (que ja tocava!!! que es vegui qui mana aquí) igual que Orfeu, en unes hores baixaré des de Barraco amb la meua Burjúla dorada als inferns dels simulacres de selectivitat, per trobar ves a saber tu què...

juas juas juas juas

Cada dia estic més friki i això sense saber-ho... sí, sí, això del segon de batxillerat i els exàmens i ara els simulacres de sele m'estan matant... i les fades i els follets que m'acompanyen també... jejeje

No res... que diria tantes coses... que tinc tantes coses afegades per a dir al món... Però ara, de moment, només us dic aixó:

Cau el sol, serè i trist
Sortirà de nou i em trobaràs aquí
Cau el son, l'etern crim
Tots els trens que ja has perdut
s'allunyen en la nit
Ja no et vull sentir plorar
per tots els dies que se'n van
No sempre per sempre fort
però jo ho intento ara
Vull ser-ho ara, ser fort com el mar

Cau el sol, seré i viu
Neixerà de nou i em trobareu aquí
Cau el dol, l'etern crim
cel rogent, demà pluja o vent

Avui estem tots vius
ja no em queden més raons
Per explicar el que fem al món
Només se que hem de ser forts
però m'és difícil ara
Fer-ho ara
fondre'ns amb el mar...
Aaaaaaaa.......

dilluns, 3 de març del 2008

corren paraules q no s'esborren...

Bones gent!!!

Un altre cap de setmana de puta mare després d'una altra setmana fatídica! xD

Amb clarobscurs, molt obscurs i prou clars, el cap de setmana va començar amb un divendres molt estressant, molt però molt frustrant i al final molt i molt fosc i aigualit per un xàfec d'aquells que fan història... Però, imprevisiblement, van aparèixer els dos salvadors que apareixen en tots els contes de fades, en totes les bones històries, en tots els bons contes i totes les bones realitats d'aquesta vida de merda, en la que em van teure de la meva pròpia frustració i ajudats per una fada que va compartir amb mi el dia de dissabte em van treure a jugar per la nit pels boscos encantats i les cavernes dels nans, després d'haver ordenat els annals de la Comarca. On vam conèixer un vell faune que, com tots els faunes, ens va fer riure i divertir; i que ens va deixar embriagats amb els seus beuratges màgics... Després un dia nou... Primer fent dissabte a "Bolsón Cerrado" amb els efectes pòstums del beuratge del vell faune i després salvada un altre cop per un dels curiosos follets amb el que vam anar a una trobada dels nostres bells amics els elfs sindarin que ens van convidar a tastar els seus menjars típics i deliciosos acompanyats d'un concert de música folky amb tastets dels millors èxits de la nostra "Comarca", després xerrameca pels descosits i trobada amb els amics follets al complet...!

Resultat: agafar el llitet a les nou de la nit per anar al país de les llumenetes a somiar amb un món de realitat que s'acosta al món de fantasia en el que em trobo.


(Els meus follets) jejeje.

Salut! I que els vostres somnis es faiguin relitat!!!