nostàlgia...

És el que sento quan miro les fotos de l'últim any... de l'estiu passat... i d'aquest.

Quan penso en tot el que he viscut, en tothom a qui he conegut... en tots els moments passats amb els meus amics i en els que he passat amb els nous amics... en com me n'alegro de conéixer ara a tothom a qui conec i de haver viscut tot el que he viscut... Nostàlgia...

Quan escolto una cançó que em porta records de temps passats... aquelles cançons que no m'atreveixo ja a escoltar per por al que em faran recordar, i aquelles que encara escolto de tant en tant, per casualitat, i que fan que recordi gent o moments que potser després vai perdre o es van espatllar... però que van ser bons en el seu moment.

Quan veig fotos de dies de pluja aborrits a casa d'algun amic que han acabat estan tardes de rauxa i festa, o de nits també aborrides que em acabat alegrant amb litrones de calimotxo robades als pares, o acampades amb massa acohol!! xD I moltes altres nits de festa amb amics que no m'hagués pensat mai que arribarien a ser-ho o que arribarien a ser-ho tant. I sempre amb els millors amics, els que sempre hi són, canviï el que canviï, passi el que passi.

Nostàlgia que em fa encongir el cor i alhora omplir-me'l d'enyorança i felicitat.

Nostàlgia, aquest sentiment estrany que no puc explicar i que tant sovint sento... Tot això és nostàlgia...

així soc jo?

He trobat aquest test en el blog d'un bon amic ;) i he decidit fer-lo, aiam que sortia. Ara la decisió de valorar si sóc jo o no, és vostre!!!

lila

Porta pintats els cabells
i uns pantalons vermells
Sempre amb les mans
carregades d´anells.
Duu el dibuix d´un estel
tatuat a la pell.

Té clar què vol i què sent
sempre notant el rebuig de la gent.
Busca allò que no es pot fer vell,
ni comprar-se amb diners.

Viu tan intensament;
Si convé es va aturant,
disfrutant cada instant,
no té por de res.

Creu només allò que veu.
Allò que pensa ha de dir
defensant-ho a morir.
No té massa amics...

El temps l´ha fet així

Lila, tot el que duus dintre.
Lila, tota tu ets vida.
Lila, fràgil com el vidre.

Somia sota els estels.
De dia es guia pels seus sentiments.
Tot de records diferents
porta ple el seu fardell

Vol no aturar el seu vol,
anar contracorrent,
viure sempre el moment,
córrer més que el vent...

Sempre ha estat diferent

Lila, tot el que duus dintre.
Lila, tota tu ets vida.
Lila, fràgil com el vidre.

Quan vai sentir aquesta cançó per primera vegada, en una etapa de la meua vida molt diferent a la de ara, m'hi vai sentir molt identificada, i encara m'hi sento!!!

Api, us deixo aquí que aquesta nit tenim festa de cumple i fiestorra!!!!!!!!!!!!!

Combatent!!!

Això és el que m'ha dit avui el meu tutor que són quan m'ha donat les notes. Que sóc massa combatent, que protesto massa. I es que si no m'agrada com estan les coses, si una de les coses que menys suporto és el conformisme, perquè m'ha de callar el que jo penso o crec? Pequè no puc defensar jo el que crec lliurement?
"Massa Obrint pas" M'ha dit un amic en conya quan li ho he explicat...
"I massa Maulets" li he dit jo en resporta.
Però és el que hi ha. Jo n'estic farta del conformisme, de que ens portin com a bèns d'un ramat d'ovelles inventant-se modes estrafalàries per fer veure que així sóm diferents. NO!!!
Jo dic no a tot allò que crec que no està bé. L'ensenyament, el nostre gran país imposat que és Espanya ens obliga ara a seguir un model educatiu universitari com el d'Europa capitalista i elitísta que a més estarà mal aplicat i que tanca les portes a tanta i tanta gent que vol accedir a la universitat i tnir una educació de qualitat. Dic no a les grans donacions que el nostre alter cop tan estimat Estat espanyol dóna cada any a una religió com és la catòlica tacada de sang, sent a més un país laic. I dic no als 300 anys d'ocupació d'aquest mateix estat que tant s'omple la boca amb paraules buides de significat i plenes de repressió! Dic no a tots els càstigs desmesurats a aquells que defensen els nostres drets d'una manera PACÍFICA i al poc càstig de totes aquelles agressions per part d'una part de la població que no vol acceptar que hi hagi gent que no se senti espanyola i que pensi diferents a ells i que agredeixen i actúen impunement mentre veuen com les seves expressions violentes i feixistes no són castigades mentre que a tota la resta se'ns imposa una repressió i una criminalització desmesurada.
Així jo escric aquí aquesta cançó del nou disc d'Obrint Pas que a tant poca gent li agrada però que a mi em torna boja per la seva qualitat musical que ha millorat molt i les seves lletres que continuen sent igual de combatens que abans i que a més tenen molt més enginy:



Ara que estic trist
intente recordar
per les carreteres
de la meua soledat

I em torna aquella olor
de pólvora cremant
i el roig de les fogueres
de les nits de Sant Joan!
La festa als carrers
la pluja d´estels
el 25 d´abril
amb un nus als sentiments

L´esperança als ulls
les banderes al vent
i les ganes de viure
de la meua gent

Lluitar, crear
construir poder popular!

Ara que he tornat
refaig els caminars
pels carrers i les places
del lloc on em vaig criar

I em torna a despertar
aquell vell campanar
i el soroll de les traques
muixerangues i gegants

Les velles cançons
les noves emocions
els 25 d´abril
construint les il·lusions!
La vida dins dels punys
la lluita dins la pell
i les ganes de viure
de la meua gent

Lluitar, crear
construir poder popular!

A tots valtres!

Us trobo a faltar... Bon Nadal i molt Feliç Any Nou per a que el poguem passar tots junts!!!!

Quan somrius

Arriba nadal i no puc evitar contagiar-me per la màgia del nadal. Però la màgia autèntica, no la màgia del consumisme desenfrenat, de les topicades, res de tot això. La màgia dels amics, de la família; aquella màgia, potser per a molts estúpida, que el meu pare amb tota la seva il·lusió del món em va inculcar. Perque durant el nadal es continuen morint nens, ho sé. Però és aquesta la part important del nadal. La part que ens ensenya a valorar el que tenim, la excusa perfecta per reunin-se tots, al voltant d'una taula i parlar i riure, perque per a mi aquest nadal serà molt especial... perque el meu germà tornarà a seure a taula amb naltres, amb mi, ma mare, mun pare...tots junts. Perque a part de les grans desgràcies del món, també naltres tenim les nostres petites desgràcies, i quan aquestes se solucionen i podem tornar a estar tots junts contents, per naltres és el millor que hi ha. I aquest nadal jo el recordaré per molts anys i m'he n'alegro de que existeixi.

El nadal pot ser, si ho volem, molt més que una data consumista i religiosa. Pot ser l'excusa per veuren's tots, per quedar amb els amics, per tenir el moment de demostrar com estimes a les persones que t'envolten, a part de totes les petites demostracions que fas al llarg de l'any.

A mi el nadal m'agrada!

I el que més m'agrada del nadal és veure les cares dels nens feliços, que encara no saben el que és el món, veure'm a mi feliça que encara no sé com és el món del ser adult i que vull aprofitar els moments amb els que estimo i que aquestes dates me'n donen l'oportunitat.

Jo m'emociono i em sento feliç cada any que vai amb la banda a tocar a la cavalcada. Abans a la d'algun poble perdut a la muntanya, ara al barri de Sant Martí de BCN. I veure des de la carrossa que hem decorat amb tots els companys de la banda, la cara dels nens feliços, emocionats, que amb la mirada ja t'agraeixen que estiguis allà, la cara que posen quan els hi tires caramels... Aquesta és la màgia del nadal. Aquesta precisament.

Només cal que tots pensem una mica més en tota la gent del món que no pot celebrar el nadal o cap de les seves festes tradicionals perque la pobresa, la fam o les guerres els hi prenen la felicitat, la il·lusió i els recursos. És cert que és molt difícil canviar el món des d'avaix de la gran piràmide que ens han imposat, però entre tots podem fer, amb el nostre granet de sorra, que els altres puguin tenir les mateixes possibilitats que naltres. Per mi, el nadal, és una de les èpoques en que més recordo la gent del món, i el que em mou a ajudar-les amb els meus granets de sorra quan en tinc la oportunitat.

M'és igual el que penseu de tot el que he escrit. Jo hi crec en el nadal. M'és igual que penseu que sóc una cumba o una "charlatana", se me'n fum! A mi m'agrada el nadal!!!!!

Només cal que fem que cada dia sigui nadal per a tothom...

Ara que la nit sa fet mes llarga
Ara que les fulles ballen dances al raco
Ara que els carrers estan de festa
Avui que la fred du tants records
Ara que sobren les paraules
Ara que el vent bufa tan fort
Avui que no fa falta veuret ni tan sols parlar
per saber que estas al meu costat.

Es nadal al meu cor
quan somrius content de veurem
quan la nit es fa mes freda
quan t'abraçes el meu cos

I les llums de colors
m'iluminen nit i dia
les encens amb el somriure
quan em parles am el cor

Es el buit que deixes quan t'aixecas
Es el buit que es fa a casa quan no hi ha ningu
son petits detalls tot el que em qeda
Com queda al jersei un cabell llarg.

Vas dir que mai mes tornaries
El tems pacient ha anat passant
Qui havia de dir que avui estaries esperant
que ens trobessim junts al teu costat.

Es nadal al teu cor
quan somric content de veure't
Quan la nit es fa mes neta
quan m'abraço al teu cos
i les llums de colors
m'iluminen nit i dia
les encen el teu somriure
quan et parlo am el cor.

Tens un amic...

Woles gent!!!

Si, un altre cop parlaré dels amics. Perque aquest cap de setmana els he necessitat mooooooooooooooooooooooooooooolt i hi han estat al costat, tan els presents com els no presents. Amb aquest cap de setmana, jo sé que molta gent deu haver pensat... què sé jo. Però cadascú porta les coses com pot, i jo ho duc per tot. Jo sé les meves raons i les trobo encertades, i tinc la consciència tranquil·la i sé que he fet bé, pensin el que pensin. Només vull deixar de pensar que he comés un error aquests últims tres mesos, oblidar-ho tot i en acabat, poder-ho recordar com una cosa bona, cosa que ara no puc fer i no per culpa meva, valtres ho sabeu. Perque n'estic fins els collons i vull oblidar-ho i tirar endavant perque aquest feinde m'he enterat de coses de les que no em volia enterar i ara vull passar de tot i que qui ha de passar de mi passi de mi.

Per tota la resta, ha estat un cap de setmana fantàstic. He tingut al meu costat gent que no em pensaria mai que els hagués tingut al meu costat així, ajudant-me i recolzant-me i els hi dono gràcies perque han estat fantàstics i me n'alegro moltíssim de que siguem amics.

En fi... que han estat uns dies mooooooolt mogudets, dels que només recordaré lo bo i recordaré que he tingut als meus amics al meu costat i m'han ajudat moltíssim. Tan els que m'han escoltat com els que m'han animat com tots!

I amb aquesta cançó només vull dir-vos a tots que jo també hi sóc per valtres i no hi ha millors paraules que les d'aquesta cançó:

Si et sents trist i emboirat
i necessites una ma
si les coses
les coses no et roden bé.

Tanca els ulls i pensa en mi
que prest jo seré aquí
com un raig de llum
dins la teva foscor.

Digues baix el meu nom
i on sa vulgui que estigui vindré
de seguida
a fer-te costat.

Primavera, estiu o tardor
tot el que has de fer es dir-ho
i vindré de cop, saps cert
que tens un amic.

Si la boira t'en revolta
i els núvols tapen el cel
i un vent fred del nord
sembla gelar-te el cor.

Tanca els ulls i pensa en mi
que prest jo seré aquí
tocant la porta
a punt d'entrar.

Digues baix el meu nom
i on sa vulgui que estigui vindré
de seguida
a fer-te costat.

Primavera, estiu o tardor
tot el que has de fer es dir-ho
i vindré de cop, saps cert
es esperançador saber que tens
amics.

La gent pot ser indiferent
quen sofreixes t'ignoren
no perdis mai el coratge
no et desanimis.

Digues baix el meu nom
i on sa vulgui que estigui vindré
de seguida
a fer-te costat.

Primavera, estiu o tardor
tot el que has de fer es dir-ho
i vindré de cop, saps cert
que tens un amic.

Tens un amic
tens un amic
tens un amic
en mi tens un amic.

De veritat gràcies a tots! Ara només a continuar endavant que des que vai prendre la millor decisió en molt temps i em vai teure mal rotllos i m'he pogut concetrar altre cop en tot, lo important i lo no important. I penso, que tal i com em va aconsellar una de les persones a les que més estimo en aquest món, he fet alguna cosa amb la meva vida. Que ha sigut superar un problema, centrar-me en els estudis i recuperar tot el que s'havia de recuperar, i tot això convinant-ho amb sortir de festa i estar amb els amics.

Us estimo!!! (No se que em passa però últimament estic tonta... jejeje)

fràgil...

Fràgil, és el títol d'una cançó que últimament m'inspira moltíssim... Fora de tota la festa, dels estudis i de tot, hi són els amics... aquelles persones que sempre estan al teu costat. Però no aquells als que els hi dius amics però són coneguts de concerts, del l'institut, de festa, no. Sinó aquells que realment, quye realment tens al teu costat sempre. Amb els que de vegades ets injust, però què en faria jo sense ells. Sense els amics pels qui donaria la vida, i que estan sempre al meu costat, sempre.
Tenia ganes de llegir comentaris, ara no en vull cap...no totes les coses necessiten dir-se, sino demostrar-se, i a mi, me les heu demostrat. Valtres sabeu que ho sou aquests amics.
La amiga que ha estat al meu costat tota la vida, tota. Que ens hem aguantat estoicament però amb la que ens hem fet costat durant vuit anys, per a tu va això.
L'amic, l'amic insustituible, el germà gran que sempre hi és, però esclar, amb tots els germans es tenen esbaralles, i tots dos sabem com som l'un i l'altre ;), però saps de sobres que t'estimo i que no necessito cap comentari que ho digui. Perdona que a vegades sigui inaguantable o incoherent, però encara tinc 16! anys, no vull que això canviï, però tots dos sabem el que hi ha dintre, fora de l'edat, no es pot ser perfecte! :D Encara m'agrada ser una adolescent hiperhormonada de tant en tant, a més saps que ara ho necessito, no és el millor moment de la meva vida... Sort, però, que us tinc a valtres.
La germana, la amiga que forma part indivisiblement de la meua vida i de la meua famíliam per, per la qui donaria la vida, i ho saps. Malgrat els pocs anys que fa que et conec, comparat amb els altres, el que ens uneix a naltres és molt diferent. Perque a naltres ens uneix un vincle que fa que sigui tan especial. Saps que sense tu no estaria avui on estic ni com estic. I t'ho dic a tu i no als altres perque se que tu et penses que és al revés que ets tu qui no estaries com estas ara, però no, és mutu. No ho oblidis. T'estimo guapíssima i tots els dies d'aquests dos fantàstics anys que hem viscut juntes, tan a casa teua, com a la meua, com separades, no pensava que els tornaria a viure mai. I tu m'has tornat l'esperança, així com d'altres m'han fet creure una mica més en mi mateixa i adonar-me de com era i el que realment volia ser sense por als altres. Tot el que em viscut, tot, és per a mi com tota una vida viscuda i mai t'ho agrairé prou.
Després ja veniu tots els altres, tots els que amb el vostre granet de sorra m'heu ajudat. L'amic de tooooooooooota, tooooooooooooota la vida que és com un germà petit per mi ;), els amics de música, tots aquells del poble, de càdis, tots els que he conegut i potser si que han marxat. Però tots, tots, heu contribuit a fer-me tal i com sóc. Que potser moltes vegades no m'agrada ser una excèntrica i...com ho va dir...bohèmia. Però en el fons jo no podria ser d'una altra manera.
A tots gràcies, us estimo.

Fràgil tens el cos tant fràgil
que em fa por tenir-te a prop
tocar la teva pell tan suau i fràgil,
dolça com la mel.

Avui ningú no vol moure el cap
tothom es fixa en tu
avui la llum s´apaga més tard.

Fràgil tens el cor tan fràgil
perdo el cap per estar amb tu
abraçar-te i dir a tothom
que ets la cosa més fràgil
que sucumbeix el món.

TU ETS LA LLUM DINS DEL MEU COR
LA SAL QUE EM RENTA ELS MALS RECORDS
TU ETS LA LLUM
DINS DEL MEU CORLA LLUM.

Fràgil tens el cos tant fràgil
tot un món per descobrir
mil vides, mil raons
per seguir sent tan fràgil
com la rosa, el vent.

Avui ningú no vol moure el cap
tothom es fixa amb tu
avui la llum s´apaga més tard.

Fràgil tens el cos tan fràgil
que em fa por tenir-te a prop
tocar la teva pell tan suau i fràgil, dolça com la mel.

Tu ets la llum dins del meu cor
la sal que em renta els mals records
tu ets la llum dins del meu cor
la sal que em renta els mals records.

Tu ets la llum, tu ets la sal
tu ets la meva aspirina
que em cura el mal de cap.

Sé que escric massa... però també parlo massa jejeje. I es que valtres sou la persona d'aquesta cançó... mentre no sigui capaç d'estimar a una persona tant que vulga estar amb ella en tot moment, com s'ha demostrat, i no deixi de ser, com em van dir també, un refotut "esperit lliure" a valtres us donaré tot el meu suport i tot el meu amor. Quina muntanya de cursilades... hauré de deixar de escoltar la cançó aquesta...

If I was your vampire...! jejeje ;)

Natural, com els vampirs;) un petó a tots! Salut!

strombera100%!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Weis gent!!!!!!!!!!
Aquí una foto de l'últim concert de STROMBERS al q vai nar!!! Va ser genial!!! Després d'estar a primera fila toooooooooooooooot el concert amb la nerea fentme de guardaespatlles (merci;)) vam nar darrere l'escenari a intentar parla am ells, i hi va haver sort!!!!!!

Primer vai parlar am el guitarra, després amb el bataca i am el Ferran, el cantant!!!!!!!! Va ser genial, el bataca em va donar una baqueta i amb el Ferran vam estar parlan una bona estona i l'hi vai dir que els versionavem amb els RIUDEROCK i va flipar!!!! total q ens vam fer fotos i tot!!! una pasada vaja!!!! Sembla una exageració però a mi els strombers m'encanten, com tots sabeu ;P, les seves lletres les trobo mooooooooooolt ben trobades, divertides, són molt originals. A més em porten moltíssims records dels concerts als que he anat: el primer que vai vere a Ivars d'Urgell també va ser el primer en el que per casualitat vai sortir de festa amb els del poble, el segon cop ja va ser a Cervera i estava amb tota la colla de Castellf i a més amb la mea millor amiga i el meu germà que va fer que aquell dia també fos especial (ja sabeu d què va) i l'últim cop ja va ser aquí a Bcn un dia improvisat enq una amiga amb la q he estat sovint injusta em va caure ves a saber d'on i em va voler acompanyar, així arribem al dia en que hi vai parlar. Tot això sense comptar amb la de vegades q hem escoltat les seves cançons amb la Susa (t'estimo guapa!!!) i les vegades q m'han cantat borracha, alcoholica, bella mujer que bebe... (no n'hauria d'estar orgullosa:P) i quan han sonat als pubs anant de festa, amb aquelles persones q no em vec amb cor d'esmentar ara...jejeje Però ja sabeu de q va...jeje

Enfi...amb tot això només volia recomanar-vos que els escoltessiu perq són els millors! ells i tots els que surten com a preferits meus al meu perfil i q us recomano també!

Apa siau, salut!

una de mooooooooooltes nits de festa!!!

woles gent!!!!

enfi...acabava d'escriure tot un text i se ma borrat...soc gilipolles...am lo b quem via quedat!!!

aiam...si, que aquesta es una de les fotos duna de les moooooooooooooooltes nits de festa q portem des del 28 de juliol (1a ediciío de l'acampada del fetge:P) i q des d'aleshores no han parat!!! jejeje

pff...suposo q haure de fer alguna cosa am la mea vida, com els q miren x mi m'han dit, jejeje;) cla q mentrestan gaudierm de cada minut am els amics i cada minut de festa q poguem tenir!!! jejejee q la vida del q no treballa sacava molt d'hora!!! jejeje de moment ja tenim baixista nova al grup RIUDEROCK!!!... del q soc la bataca i el violí, es diu júlia i l'he conegut a l'assamble de MAULETS de st.andreu!!! i me tret un problemet q tenia voltant pel cap i perfi estic tranquil·la, lliure i natural com els vampirsxD!!!!

amb la júlia nirem el dissabte 15 a vere RAUXA q ella els coneix mooooooolt i me'ls presentara!!!! jo espero q els STROMBERS se'n recordin d mi quan els torni a nar a vere, xq divendres no hi vai poguer anar i depsres d'havei parlat i tot seria genial!!!!!!

ma marxat la inspiracio am lo maco q em via quedat laltre text....mira es igual ho deixare aki i ja esta...

susa q testimooooooo moooooooooooltissim!!!!! i als de castellfo i als de bcn i a tots!!! q sou fantàstics!!!!!

q visca la festa i els concerts i STROMBERS i tots valtres!!!!

salut i força al canut!!!

independència, social-comunisme, república, festa i concerts, mooooooooooolts concerts!!!

p.d. neu a vere REC fot moltissima por! encara no he pogut dormi sola jo!!! sino am els papes!!!! jejeje es genial!!!!

petons a tots!!!!

Visca els Països Catalans!

Lluitem pel que es nostre: lluitem per la nostra terra que ens ha vist néixer, créixer i morir. Lluitem per la nostra cultura: la llengua catalana que és nostra i de tothom, la nostra dansa, la sardana "la dansa més bonica de totes les que es fan i es desfan", per la nostra música, les gralles, els timblas, la rumba catalana!;) I lluitem per naltres, per totes les catalanes i totes les que vulguin conviure amb naltres siguin d'on siguin i siguin com siguin. Lluitem per les nostres festes majors, per a que no es perdin, fem-les conéixer a tothom i gaudim-ne tots junts.

Lluitem per allò que ens han pres, la llibertat i la identitat.